Apartats del Blog
dilluns, 28 de febrer del 2011
Poemes
Narcís Comadira
Reina de Macau
En la nit silenciosa,
ressonen passos pel port.
Brilla una daga. Joiosa,
sento el xaf d’un home mort.
Com una aranya vigilo
de la xarxa cada nus.
Un verí fatal destil·lo
i castigo cada abús.
Sóc la reina de Macau,
port tèrbol i perillós.
Un junc és el meu palau,
amarrat en lloc dubtós.
Macau, Macau,
quan un s’alça, l’altre cau!
Portuguesos i xinesos,
anglesos i americans,
port tèrbol i perillós.
Un junc és el meu palau,
amarrat en lloc dubtós.
Macau, Macau,
quan un s’alça, l’altre cau!
Portuguesos i xinesos,
anglesos i americans,
els alemanys i els francesos,
els russos i els catalans,
els gàngsters més perillosos
als mercats de droga i or
vetllen, atents i confosos,
els moviments del meu cor.
Sóc la reina de Macau.
Espies i ambaixadors
els russos i els catalans,
els gàngsters més perillosos
als mercats de droga i or
vetllen, atents i confosos,
els moviments del meu cor.
Sóc la reina de Macau.
Espies i ambaixadors
s’acosten al meu catau
amb brillants i rams de flors.
Macau, Macau,
quan un s’alça, l’altre cau,
i cau, i cau, i cau
a Macau!
amb brillants i rams de flors.
Macau, Macau,
quan un s’alça, l’altre cau,
i cau, i cau, i cau
a Macau!
Tema : Lluites i traicions entre el mon.
Recursos retòrics :
Semàntics :
- Metàfora : "Un junc és el meu palau,amarrat en lloc dubtós".
- "els gàngsters més perillosos als mercats de droga i or vetllen, atents i confosos, els moviments del meu cor".
- Personificació : "En la nit silenciosa," "port tèrbol i perillós."
Josep Carner
Retorn a Catalunya
Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi
Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
Em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
Em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.
Tema : Paisatge , cultura i societat a Catalunya.
Recursos retòrics :
Gramaticals :
- " Bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs".
Semàntics :
- Metàfora : "la serra de foc " " per les feixes daurades feu camí. "
- Personificació : " la força tota vella i humil. "
Glossari :
- Feixes : Caseria del municipi d'Orpí (Anoia).
- Ginesta : Flor de la ginesta.
Joan Salvat-Papasseit
Sageta de foc
Hi ha un HOME a la presó
dels que avançaven.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.
Tema : Ajudarse col·laborant per avançar.
Recursos retòrics :
Semàntics :
- Metàfora : "traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans."
dilluns, 21 de febrer del 2011
Poetes (1)
Narcís Comadira
Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) és un poeta i pintor català. A més, se'l pot considerar dramaturg, traductor, periodista i crític literari. La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.[1] Els seus primers treballs mostraven referències del surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita. A finals dels anys 70 va abandonar la figura per començar a representar la natura i l'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme molt personal i marcat pel realisme, que en els seus últims treballs està portant cap a una síntesi del mateix, on cada cop apareixen menys elements a les seves obres.
Poetes (2)
Joan Salvat-Papasseit :
Joan Salvat i Papasseit, escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrastà en la seua curta vida marcada per malalties.
El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distinctiu de la poesia de Salvat-Papasseit , és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.
El mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer.
Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor. Va lloar la nova generació de pedagogs, l'expansió de l'escola pública en català i els artistes que treballaven per als nens.
Poetes (3)
Josep Carner :
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. Col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. Col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més. Emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu retorn a Catalunya.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Cantants
Cantants :
Guillermina Motta
Guillermina Motta
Guillermina Motta és cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio, i també ha fet d'actriu al cinema. Participà plenament en el moviment de la Nova Cançó. El 1964 entrà a Els Setze Jutges i publicà el primer single. L'any següent enregistrà Recital Guillermina Motta, que obtingué el Gran Premi del Disc Català. Gran coneixedora i amant de la cançó francesa:Jacques Brel, Barbara, Georges Brassens, Anne Sylvestre, Serge Reggiani, ha conreat tant l'àmbit intimista, en discs com Visca l'amor(1968), amb textos de poetes catalans de totes les èpoques, o l'estil més frívol, apropant-se al cabaret, com el disc de cuplets Remena nena (1970) o Tango (1972), un treball conjunt amb Enric Barbat.
A Vota Motta (1977) o Les guillermines del rei Salomó (1981) col·labora Joan Manuel Serrat tant en alguns temes com en la producció dels discos.
En 2007 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinció arribava massa tard.
En els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de música a la ràdio catalana, com ara Al cap dels anys, Afectes molt especials, o Segons la lluna a Catalunya Ràdio.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)