El concepte text dramàtic canvia, l'escriptor no el·labora un text per a escenificar, el grup s'involucra en la creació de l'espectacle.
Hui en dia els autors elaboren la matèria escrita però també s'impliquen més en el procés d'elaboració dels muntatges, la qual cosa ha dut una transformació de l'escriptura.
El diàleg s'ha posat en qüestió, el conflicte dramàtic, l'espai i el temps. La simbiosi entre autor i director dona pas a autors que llevant de la part textual, alhora dirigeixen om Juli Leal o Sergi Belbel.
Al teatre acutal trobem :
- Dramatúrgia que reflecteix la realitat a través de la ironia i l'humor, combinant experimentació formal i comicitat (Sergi Belbel). Belbel es escriptor de grans èxits , coneixedor de mecanismes de l'escenificació.
- Un altre tipus utilitza estratègies de discurs en que el diàleg es fragmenta, repeteix... Poc interesada en els problemes actuals, centrada en problemes individuals, " teatralitat opaca " del valencià Sanchis Sinisterra, Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso.
- Hi ha autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps , Toni Cabré, Manuel Dueso.
- La via comercial derivada de les telesèries, comèdia fàcil i ben construïda , Carles Arbeloa, Paco Mir, Jordi Galceran .
- Teatre de la irritació, incomodar al públic buscant una reacció (Roger Bernat). En l'ultim quart del s.XX aparegué una nova generació d'autors, Manuel Molins i Rodolf Sirera. Molins empra persontages i fets històrics, la seua producció s'orienta al melodrama. Rodolf Sirera ha estat una peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani. Abundant produccio dramàtica.
